El Gobierno rebaja las expectativas de los anuncios de reformas del 26 de abril

Rajoy prevé hacer retoques en la ley laboral pero no cambios de fondo

Cada vez que el Gobierno anuncia nuevas reformas, muchos se echan a temblar. Hasta ahora, siempre que ha utilizado ese eufemismo llegaban durísimos recortes. Sin embargo, el Gobierno se ha esforzado en los últimos días, y especialmente este miércoles en el Congreso, en público y sobre todo en privado, en bajar las expectativas de esos grandes anuncios previstos para el día 26 de abril. El Ejecutivo insiste en que el 26 no va a ser como el 11 de julio del año pasado. Entonces Mariano Rajoy anunció una subida del IVA de tres puntos, un recorte al sueldo de los funcionarios —les quitó la paga extra de Navidad— y otros ajustes. Pero ahora, y pese a la evidente presión de Bruselas, no estamos en esas.

Varios ministros aseguraban este miércoles en los pasillos del Congreso de los Diputados que en realidad, si la Comisión Europea concede como se espera un déficit del 6% para 2013, se puede llegar sin nuevos recortes. El Gobierno descarta subir el IVA este año —sobre 2014 nadie quiere hacer promesas— y se está resistiendo a tocar más las tres grandes partidas que supondrían un enorme coste político: pensiones, seguro de desempleo y sueldo de funcionarios.

¿Qué se hará entonces el Consejo de Ministros del viernes, 26 de abril? Según apuntan diversas fuentes gubernamentales, no habrá muchas sorpresas. En realidad se tratará de una enumeración de reformas pendientes, de objetivos y de plazos de ejecución, pero muchas de ellas sin más concreciones. El ejemplo más claro es el de las pensiones. El Ejecutivo está muy presionado por Bruselas desde el inicio de la legislatura. Sabe que se va a ver obligado a tocar las pensiones, al menos las del futuro. Ya ha endurecido la parcial y la anticipada.

El Gobierno de Mariano Rajoy está retrasando esta reforma de las pensiones para buscar el momento adecuado e intentar un pacto con los sindicatos, como el que logró José Luis Rodríguez Zapatero en 2011, y ahora ha creado un grupo para analizar la reforma. El día 26 solo se anunciará que esa medida está prevista pero sin concretar. En otras cuestiones polémicas, como la nueva vuelta de tuerca a la reforma laboral, el Gobierno también insiste en que habrá retoques pero no novedades de fondo, aunque esto siempre puede cambiar en el último minuto, como sucedió con la reforma laboral del año pasado, endurecida en el último momento sin avisar a los sindicatos.

De nuevo, como entonces, se repiten las discusiones entre Economía, más favorable a endurecer aún más la norma para impedir a los jueces echar abajo los ERE, y Trabajo, siempre más proclive al pacto con los sindicatos. Otras reformas que pide Bruselas y que no suponen específicamente recortes pero sí serán polémicas en sus respectivos sectores implican liberalizaciones de varios servicios profesionales. El equipo de Mariano Rajoy espera ahí una dura batalla con distintos gremios y también maniobra con cautela presionado por Bruselas.

El otro bloque, el más esperado, es el de los incentivos fiscales para los emprendedores. Hasta ahora el Gobierno se ha concentrado en subir impuestos y ha retrasado una de sus grandes promesas electorales. Ahora cree tener margen, aunque con impacto muy limitado, admiten en el Ejecutivo, porque Bruselas vigila, España está sometida a un procedimiento de reducción de déficit excesivo y no puede jugar mucho con bajadas de impuestos. El 26 se desvelará pues el misterio, pero el Ejecutivo ya trabaja para bajar el soufflé.

Fuente

Coses indignes

Ara fa uns dies el Consell de Ministres feia la proposta, que haurà de passar per les cambres, de modificar més d'un centenar de normatives i lleis que afecten els menors del país, i que han anomenat pla per a la infància. Hi destinaran més de 5.000 milions d'euros, i entre les mesures hi ha poder acollir menors de 3 anys amb caràcter d'urgència si estan desemparats i augmentar l'edat del consum d'alcohol dels 16 als 18 i l'edat per casar-se dels 14 als 16. Deixar-ho aquí seria demagògic, i pensar que els plans per a la infància posaran fi al risc d'exclusió de menors seria, per fer servir un símil simpàtic, infantil. Plans com aquest són necessaris, imprescindibles, hi afegiria. Però absolutament insuficients, i fins i tot propagandístics si amb les tisores retallem l'estabilitat paterna/materna. Els estudis sociològics subratllen cada cop amb més insistència el perill que hi ha en el desmantellament de l'estat del benestar, en les prestacions mínimes per als adults, a l'hora de traspassar la pobresa als menors, i fer-la crònica. Avui rebia un correu d'Unicef on es diu que la pobresa infantil a Espanya és de les més altes dels països industrialitzats. Només la superen les de Letònia, els EUA i Romania; per la qual cosa és evident que no existeix una relació directa entre el PIB per càpita i la protecció dels menors. I això sí que és indecent, immoral i indigne. La principal conclusió de l'informe Report Card número 11 és que la pobresa infantil en aquests països no és inevitable, sinó que és sensible a les polítiques i que determinats països protegeixen més bé que d'altres els infants més vulnerables. El 2010, Espanya es va comprometre davant de la UE a reduir en 250.000 el nombre d'infants en situació de pobresa fins al 2020, però el nombre de nens i nenes pobres continua augmentant. L'ONG inicia una recollida de signatures perquè es compleixin els compromisos adquirits en la lluita contra la pobresa infantil, a l'Estat i a Catalunya, que trobareu al web www.unicef.es.

Font

SOBRE LA REFORMA DE LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ I DE SUPORT A LA ILP DE RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

L’increment del nombre de persones i famílies que estan en situació de risc d’exclusió social degut a la pobresa econòmica té dos factors generadors clau: les dificultats per accedir o bé mantenir una ocupació i les dificultats per accedir o bé mantenir un habitatge. Es tracta d’un nou perfil de persones i famílies que s’han vist immerses en situacions de vulnerabilitat econòmica i que poden abocar el futur dels seus fills i filles a la pobresa i exclusió social.

La darrera enquesta de població activa (EPA) publicada el mes de gener presenta unes xifres més que preocupants per Catalunya , ja que el nombre d’aturats ha augmentat en 109.7000 persones en relació a l’any anterior, un 14,15% més, situant la taxa de desocupació en 23,94% amb un total de 885.100 desocupats. El nombre de llars amb tots els actius desocupats és de 266.800 i actualment hi ha 117.000 famílies sense cap ingrés.

L’Estatut de Catalunya en el seu article 24.3, estableix que “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”.

El 1990 es va establir el Programa Interdepartamental de Renda Mínima d’Inserció amb la finalitat de donar suport  econòmic per atendre les necessitats essencials a persones sense recursos i mentre se les preparava per a la seva inserció o reinserció social i laboral. Posteriorment, l’any 1997 es va donar rang de Llei al Programa.

Les reformes de la Llei 10/1997 de regulació de la Renda Mínima d’Inserció que ha realitzat el govern de CIU els anys 2011 i 2012 han deixat fora d’aquest Programa a moltes persones i famílies ja que s’han restringit les condicions per beneficiar-se’n, s’ha limitat la permanència en el programa i s’ha condicionat la prestació econòmica a que el Govern tingui disponibilitat pressupostària, entre altres modificacions.

Davant d’aquesta situació el Grup Parlamentari socialista va presentar el 31 de maig de 2012 al Parlament una proposició de Llei de reforma de la Renda Mínima d’Inserció, amb el clar objectiu de no deixar desassistit un amplíssim col·lectiu de persones que estan patint de manera més dramàtica la política de retallades exercides des del govern de CIU. Aquesta iniciativa va rebre els vots favorables, a més dels socialistes, del grup Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya, Ciutadans i Solidaritat, no va prosperar pels vots contraris de Convergència i Unió i el Partit Popular.

Professionals dels Serveis Socials, món local i entitats socials que treballen amb persones en risc d’exclusió demanen reiteradament al Govern de Catalunya que modifiqui la Renda Mínima d’Inserció per tal d’assegurar una rendes mínimes a les persones sense recursos econòmics.

Per aquest motiu el Grup parlamentari socialista ha presentat novament una proposició de llei amb la voluntat que sigui debatuda al Ple del Parlament el més aviat possible per tal de procedir urgentment a la reforma de la llei que permeti retornar el caràcter de dret subjectiu i que cap persona que reuneixi els requisits per accedir es quedi sense una prestació mínima i sense ajut en la seva inserció sociolaboral.

A més, actualment, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats bàsiques d’una gran part de la ciutadania catalana que amb independència de la seva situació social veuen com la manca de feina o de llar els aboca a una situació de precarietat econòmica que els condueix cap a l’exclusió social, representants de sindicats, partits polítics i entitats sense ànim de lucre impulsen una Iniciativa Legislativa Popular que té per objecte regular la Renda Garantida de Ciutadania per donar compliment al mandat de l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia i assegurar els mínims d’una vida digna a les persones o famílies que es troben en situació de pobresa. Aquesta iniciativa legislativa popular vol posar en l’agenda política i social el debat necessari al voltant d’una mínima garantia de rendes imprescindible per minvar el risc de ruptura  de la cohesió social.

Aquesta ILP Renda Garantida de Ciutadania té per objecte garantir que cap persona estigui per sota del llindar de la pobresa. En síntesi, el contingut de la proposició contempla la RGS com un dret universal no condicionat a disponibilitats pressupostàries ni a l’obligació de participar en accions d’inserció social i laboral. Es defineix com un dret subjectiu de caràcter individual però vinculat a la situació econòmica de la persona, i en el seu cas, del nucli familiar o de convivència. Es tracta d’una prestació econòmica de, com a màxim, 664 euros mensuals per dotze pagues. Els requisits per accedir al dret a cobrar la prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania són: Tenir 18 o més anys, o ser menor emancipat, estar vivint legalment a Catalunya, tenir residència continuada a Catalunya durant un mínim de 12 mesos, no disposar d’ingressos econòmics  superiors als mínims garantits equivalents a la quantia de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (per l’any 2012, 664 euros mensuals per dotze pagues), durant com a mínim els 4 mesos anteriors a la sol·licitud. 

Per obtenir més informació fes click aquí

El grup Socialista presentarà una modificació de la Llei del dret a l’Habitatge per evitar els desnonaments per part d’entitats financeres que hagin rebut ajuts públics

Jordi Terrades porta la proposta a la comissió de seguiment del Pacte Nacional per a l’Habitatge que se celebra aquesta tarda

El grup Socialista al Parlament de Catalunya presentarà aquest divendres una modificació de la Llei del Dret a l’Habitatge de Catalunya que adapta el decret llei de la Junta d’Andalusia i contempla mesures excepcionals com l’expropiació temporal de l’ús dels habitatges en procediment de desnonament hipotecari a Catalunya en el cas d’entitats financeres que hagin rebut ajuts públics. El PSC proposa així, a través d’una proposició de llei, protegir les famílies en risc d’exclusió i implantar una mesura de caràcter excepcional per a casos excepcionals, que permeti disposar dels habitatges que estiguin en procés de desnonament com a habitatges habituals i permanents durant un període de tres anys, sempre i quan les entitats financeres prestamistes hagin rebut ajuts públics.

El portaveu socialista en matèria d’habitatge, Jordi Terrades, ha destacat que, “davant una situació d’emergència social com la que patim i que afecta a moltes famílies catalanes, calen mesures urgents en benefici de l’interès comú i les demandes de la ciutadania en matèria d’habitatge”. Pel portaveu socialista “no es pot jugar amb el patiment de les famílies desnonades i no vulnerar de manera tramposa la voluntat de milers de ciutadans i ciutadanes, com ha fet el PP amb la Iniciativa Legislativa Popular sobre la dació en pagament”.

Pels socialistes, en defensa de la igualtat d’oportunitats i d’una societat més justa que lluita contra l’exclusió social, “creiem que cal exigir als governs un gir copernicà en les polítiques d’habitatge, centrant-nos en les persones que avui han perdut o estan en risc de perdre el seu habitatge quan, paral•lelament, s’han destinat ingents fons públics a rescatar entitats financeres”.

El grup Socialista porta aquesta proposta a la comissió de seguiment del Pacte Nacional per l’Habitatge que se celebra aquesta tarda.

Font

Escola de Primavera del PSC

Aquest any convoquem l'Escola els dies 13 i 14 d'Abril amb el títol “Canviem de Futur”. Es realitzarà a la seu central del PSC al carrer Nicaragua, 75-77 de Barcelona. Desglossarem el temari en sis sessions que es desenvoluparan respectivament el matí del dissabte 13, la tarda del mateix dissabte i el matí del diumenge 14, amb el següent contingut:

La socialdemocràcia del segle XXI
   · Ignacio Urquizu, professor de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid
   · Presenta: Miquel Iceta, president de la Fundació Rafael Campalans

Taula Rodona: “El repte de la cohesió social. Redistribuir per créixer”
   · Teresa Crespo, presidenta d’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social)
   · Carolina Homar, Consultora en polítiques socials públiques
   · Jorge Calero, catedràtic d’Economia Aplicada de la UB
   · Modera: Eva Granados, diputada al Parlament de Catalunya i secretaria de l’àrea de Cohesió Social del     PSC

Presentació de la revista Alternativas Económicas.
   · Andreu Missé, soci i director de la revista Alternativas Económicas
   · Presenta: Javi López, primer secretari de la JSC

Taula Rodona: “El moment de l’opció federal”
   · Fernando Vallespín, politòleg i catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid
   · Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla
   · Juan José López Burniol, notari
   · Modera: Meritxell Batet, diputada al Congrés dels Diputats, portaveu d’Administracions Públiques del Grup Parlamentari Socialista

Taula Rodona: “L’economia d’avui i perspectives pel demà”
   · Antón Costas, catedràtic d’Economia Aplicada de la UB
   · Maria Antonia Monés, catedràtica d’Economia de la UNED
   · Modera: Maurici Lucena, portaveu del Grup Parlamentari Socialista

Quina Europa? Quina crisi?
   · Josep Borrell, expresident del Parlament Europeu
   · Presenta: Francesc Trillas, professor d’Economia Aplicada de la UAB

Si desitges més informació fes click aquí.

Participació dels representants del PSC de Ripollet al Consell Nacional i al Consell de Federació

El passat dissabte dia 6 d’abril es va celebrar el Consell Nacional del PSC, òrgan màxim entre Congrés i Congrés.

En aquest Consell es va fer història, ja que es va aprovar el reglament d’eleccions primàries. Aquest fet implica que, per primera vegada en Espanya, un partit escollirà el seu candidat mitjançant eleccions primàries on podrà participar tota la ciutadania.

L’altre punt important va ser l’aprovació del Consell Obert, organisme que permet apropar-se a la ciutadania. 

Pere Navarro parlant al Consell Nacional del PSC

També mencionar que el passat dijous dia 4 d’abril els representants del PSC de Ripollet van assistir al Consell de Federació del Vallès Occidental Sud, que es va celebrar a l’agrupació de Barberà del Vallès.

En aquest Consell es va aprovar l’informe de gestió de l’executiva de la Federació del Vallès Occidental Sud.

José Manuel Izquierdo al Consell de Federació

100 dies de desgovern

Un govern marcat per la manca d'un rumb clar, farcit d'errors i rectificacions, com si tingués majoria absoluta, sense diàleg i amb molta improvisació.

El Govern de CiU NO ha impulsat a temps la Llei dels Governs Locals i NO ha assumit el seu compromís de liquidar el deute pendent amb els ajuntaments catalans.

El Govern de CiU NO ha presentat els Pressupostos per al 2013 ni ha fixat els objectius del dèficit, però anuncia unilateralment les primeres retallades en el sector públic, que afectaran als més de 240.000 treballadors i treballadores de la funció pública a Catalunya.

El Govern de CiU NO ha impulsat cap Pacte Nacional contra la Pobresa i l’Exclusió Social amb mesures i recursos.

El Govern de CiU NO ha impulsat cap Llei de reforma de la renda mínima d’inserció i oblida que el PIRMI era i ha de tornar a ser un dret de caràcter universal.

El Govern de CiU NO ha promogut cap Pacte per la infància a Catalunya amb mesures i recursos.

El Govern de CiU NO ha donat cap pas per impulsar un Pacte Nacional sobre polítiques de sostenibilitat i desenvolupament de l’economia verda com a àmbit estratègic, i ha endegat una política de privatitzacions d’actius econòmics d’alt valor estratègic per a Catalunya (ATLL) i ha privatitzat també l’empresa pública Tabasa i Túnels del Cadí.

Un Govern amb un full de ruta sobiranista que ell mateix fa trontollar, sense pressupost ni estratègia financera, amb un suport fràgil al Parlament, inactiu, sense capacitat de sumar les forces del país contra la crisi, amb problemes seriosos amb la Justícia i que segueix afeblint els serveis públics i el teixit social.

Què proposem?

• Es podrien destinar a beques menjador els diners que avui van a escoles d'elit o que segreguen per sexe.
• Es podria destinar a la PIRMI, el milió d'euros de la preparació de l'aniversari del 1714.
• Es podria evitar el tancament d'escoles si no s'haguessin perdut dos anys en prendre mesures fiscals com la de l'impost de successions.
• S'hauria d'haver convocat la Junta de Seguretat de Catalunya que no es reuneix des de que José Montilla era president.
• Es podria haver presentat recurs al decret de mesures urgents del sistema elèctric i del sector financer que elimina qualsevol possibilitat de desenvolupament de les energies renovables i perjudica la indústria catalana del sector.
• Es podria convocar una Convenció Catalana del Canvi Climàtic i haver marcat així un full de ruta de l'economia verda i una reconversió ecològica de la societat industrial.
• Calia millorar la gestió d'ATLL, però no privatitzar-la, i menys fer-ho d'una forma tan incompetent.
• Es podrien estalviar 4 milions d'euros si es prescindís dels càrrecs de lliure designació que cada departament té als set territoris de l'administració de la Generalitat .
• Es podia haver convocat als agents econòmics i socials i als representants institucionals de l'Acord Estratègic per tal de renovar-lo i tornar-lo a posar en marxa, com a instrument per lluitar contra la crisi econòmica i fomentar la reactivació i l'ocupació.

Font

Trobada del PSC Vallès Occidental Sud amb les diputades Capdevila i Esteve, i la senadora Almiñana

La Federació Vallès Occidental Sud va organitzar una trobada amb les dues diputades i la senadora per tal d’intercanviar informació sobre polítiques socials, traspassant la màxima informació possible de la realitat social al territori de la Federació a les representants socialistes al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat. Alcaldesses, regidores i regidors socialistes van participar en la trobada.

La trobada va tenir lloc a Cerdanyola, a les instal·lacions del Museu d’Art. Carme Carmona, presidenta del PSC de Cerdanyola i alcaldessa de la localitat, va presentar la trobada, que va comptar amb una nodrida presència d’alcaldesses, regidores, regidors i militància del PSC Vallès Occidental Sud

Imma Viera, secretària de l’Àrea Social de la Federació Vallès Occidental Sud del PSC, va explicar que la raó de la trobada “és explicar a les nostres representants als parlaments quina és la realitat en matèria social als municipis de la nostra Federació, per tal de que la portin respectivament al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat”. Per a Viera, “també ens serveix per conèixer de primera mà les novetats que poden provenir dels governs conservadors espanyol del PP i català de CiU”. Imma Viera va recordar també que “trobades d’aquesta mena ens permeten posar en comú les nostres preocupacions però també per compartir experiències i bones pràctiques en l’atenció social”. En darrer terme, Imma Viera va explicar que “l’atenció social, la sanitat i l’educació estan en perill, amb menys recursos i més privatització”, afegint que “són els ajuntaments, escanyats financerament per la Generalitat i l’Estat, els únics que estan sent responsables amb la ciutadania, garantint uns mínims socials malgrat no tenir ni els diners ni les competències”.

La diputada al Parlament de Catalunya, Montserrat Capdevila, portaveu adjunta del grup parlamentari socialista en matèria social, va afirmar que “actualment a Catalunya no s’estan garantint els drets socials”. Capdevila va afegir que “es retallen els Pirmi, no es busca finançament per a res en matèria social i les entitats socials fa mesos que no veuen ni un sol euro de la Generalitat”. En relació a la presentació ahir mateix per part del govern de CiU d’un avantprojecte de llei marc de la protecció social de Catalunya, Montserrat Capdevila va explicar que “és d’una hipocresia enorme, perquè ja tenim prou lleis per garantir una atenció social de qualitat i equitativa. El govern de CiU només pretén salvar la cara davant de les seves indiscriminades retallades”. La diputada socialista sabadellenca va afegir que “el PSC ha proposat una cimera per parlar de temes socials, perquè aquest és el nostre patrimoni ideològic bàsic”. En aquesta mateixa línia, Capdevila va recordar que “hi ha un primer tema fonamental, que és la lluita contra l’exclusió social, on cal garantir l’alimentació a tots els infants, l’habitatge perquè ningú es quedi sense sostre, i uns ingressos familiars mínims per a tothom”.

Esperança Esteve, diputada al Congrés dels Diputats, especialista en temes socials, va explicar que “com a socialistes, sempre hem prioritzat el benestar de la ciutadania, situant-lo per damunt d’altres elements”. Esteve, en relació a les polítiques socials, va comentar que “a diferència de l’educació o la sanitat, els serveis socials no tenen cap marc legal llevat de la llei de la dependència”. Sobre la realitat actual a nivell de l’estat, Esperança Esteve va recordar que “les comunitats autònomes i els ajuntaments reben fins a un 60% menys de diners per matèria social”. Tot i així, la diputada socialista a Madrid va reconèixer el paper dels ajuntaments, “que són els qui aguanten el sistema d’atenció social”. En aquest àmbit, va criticar el projecte de reforma de la llei de bases de règim local “perquè en reduir les competències i capacitats municipals, redueix els serveis que rep la ciutadania perquè són els ajuntaments els qui garanteixen els serveis socials bàsics”. Finalment, Esperança Esteve va afegir que “el govern del PP està canviant el model de societat, baixant el nivell dels drets socials, generant conseqüències directes en l’esperança de vida”.

Mònica Almiñana, senadora del PSC, va efectuar una sòlida defensa dels serveis públics, “perquè són garantia d’equitat, de major qualitat de la societat, sobretot davant de l’ofensiva de la dreta que vol col·locar-nos un sistema dual, amb serveis de qualitat pels rics que s’ho puguin pagar, i uns serveis molt pitjors per a la resta”. Almiñana va explicar que “des de fa un any a Espanya ha canviat el model sanitari, on el fet de ser ciutadà ja no és garantia de tenir assistència sanitària”. I la senadora socialista va afegir que “aquest canvi de model sanitari va tenir lloc sense que CiU ho recorrés al Tribunal Constitucional, perquè se saltava les competències autonòmiques, mentre que els governs socialistes d’Andalusia i Astúries sí que recorrien al TC”.