Opinió del PSC enfront la nova llei antidesnonaments

El passat 8 de maig el Senat ha donat llum verda a la llei antidesnonaments. Una llei aprovada per la majoria absoluta del Govern del PP que no preveu la dació en pagament i que nega una "segona oportunitat" a les persones que han estat desnonades de casa seva. Aquest canvi normatiu, que ja no haurà de tornar al Congrés i entrarà en vigor en les pròximes setmanes, tampoc recull grans avenços en el foment del lloguer social.

Des del PSC volem mostrar la nostra creixent preocupació envers d'un dels principals problemes que pateixen directament milers de famílies i persones de Catalunya com és aquest, el dels desnonaments. I ho fem per explicar de primera mà quines són les diferents iniciatives polítiques que estem desenvolupant des del PSC per donar solucions immediates a aquesta problemàtica.

Recentment vam organitzar una jornada monogràfica sobre desnonaments, a càrrec de les secretaries de Cohesió Social i Política Municipal i les sectorials de Política Social, Habitatge i Justícia del nostre partit. Una jornada, resultant del treball conjunt i transversal de tots plegats, amb l'objectiu de desenvolupar diferents iniciatives polítiques des dels ajuntaments, el Parlament, el Congrés i el Senat, per combatre aquest "drama social". 

La última i important novetat per part del PSC envers els desnonaments ha estat la proposició de llei de modificació de la Llei 18/2007, 28 de desembre, del dret a l'Habitatge de Catalunya presentada pel Grup Parlamentari Socialista. També en el darrer Ple del Parlament es va aprovar una moció a proposta del Grup Parlamentari Socialista en que s’insta el govern de la Generalitat a constituir una comissió de sobre endeutament que atengui les famílies desnonades i a aprovar la normativa que fomenti el lloguer, particularment d'habitatges buits que siguin propietat de bancs i societats immobiliàries. La moció també obliga al govern a fer aquest any una nova convocatòria per a les prestacions per pagar el lloguer i una altra per a ajuts a la rehabilitació. En la moció també es reclama al govern d’Espanya mesures per resoldre el sobre endeutament de les famílies, inclosa la dació en pagament, i una normativa hipotecària d'acord amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per últim, també hem adreçat una moció per als Grups Municipals Socialistes sobre el reconeixement de l'habitatge com a dret social per que sigui debatuda i aprovada en els Plenaris dels Ajuntaments del país. 

Avui, el PSC demana:

1. Fer una modificació urgent de la llei de l'habitatge catalana per evitar desnonaments d'aquells habitatges propietat dels bancs a famílies en risc d'exclusió (emergència) social a partir d'una expropiació temporal del seu ús limitat a 3 anys. Volem condicionar la propietat dels bancs a l'interès públic que suposa el dret a tenir un habitatge digne a través d'aquesta expropiació temporal. I ho demanem pels següents casos:

  - En casos de desnonaments instats per bancs, entitats financeres o les seves filials immobiliàries (no particulars).
  - En famílies que destinin més d'una tercera part dels seus ingressos a pagar la hipoteca.
  - En famílies amb ingressos no superiors a 3 cops l'IPREM (l'Indicador Públic de Renda d' Efectes Múltiples), és a dir, uns 1.600 euros al mes per unitat familiar.

Hem d'evitar dades com les 7.000 famílies que van ser desnonades a Catalunya l'any passat, amb una legislació hipotecària que els tribunals europeus han qualificat d'abusiva i que beneficia els bancs i les entitats financeres per sobre dels consumidors. Estem convençuts que es pot fer i que podem rescatar a les persones i a les famílies amb mesures i  amb polítiques que no van en contra de ningú. Demanem, en definitiva, un gir copernicà en les polítiques d'habitatge del Govern de la Generalitat de Catalunya.

2. Proposem constituir de forma immediata una comissió de sobre endeutament que atengui el drama de les persones desnonades a Catalunya.

3. Manifestem el nostre rebuig a la llei aprovada ahir pel Govern central, recordant que els i les socialistes hem defensat reformar la Llei Hipotecària, la llei d’enjudiciament civil  així com la dació en pagament com a última solució en el cas de pèrdua de l’habitatge habitual, exigint la paralització de tots els desnonaments fins que entri en vigor el nou marc legal, així com els interessos de demora del deute.

4. Instem el Govern de l’Estat a fer una llei de segona oportunitat per a les persones i de lluita contra el sobre endeutament, que pot suposar no només una solució personal per als que es trobin en una situació que la fa necessària, sinó també una solució social.

5.- Instem el Govern del PP a la retirada de la modificació de la llei d'arrendaments urbans que precaritza el contracte de lloguer i redueix les possibilitats d'accés a un habitatge digne. És necessari un contracte de lloguer més segur i sense tants condicionaments com ha deixat la nova llei. Tot i que ja s'hagi aprovat la reforma, el PSC continua reclamant la seva retirada.

6.- Defensem, en definitiva, un canvi legislatiu urgent, que adapti el marc legal a la realitat social i que doni respostes a les necessitats de les persones afectades.
Davant les polítiques de retallades dels nostres drets i de destrucció d'oportunitats dels Governs del PP i de CiU, nosaltres estem construïm l'alternativa. I per fer-ho possible cal diàleg, consens i pacte.

Cordialment,
Pere Navarro i Morera
Primer Secretari del PSC i President del Grup Parlamentari Socialista

La postura del PSC vers la nova llei d'educació

La proposta de llei del ministre Wert implica una transformació regressiva de tanta profunditat que trasllada el sistema educatiu al voltant dels anys seixanta i, en correspondència, dibuixa un model de societat classista, selectiva i excloent. Enfront de la proposta del PP els socialistes catalans hem decidit articular i mobilitzar l’organització per tal de fer sentir la nostra veu a les places, als carrers i a les escoles. Explicarem les propostes de la LOMCE (modificacions més impactats) i defensarem els avenços de les lleis aprovades pels governs progressistes: la LOE i la LEC.

L’agressió a les qüestions lingüístiques esdevé un dels principals motius pels quals la LOMCE no es pot acceptar. El paper que ha jugat durant més de 30 anys l’actual sistema educatiu en els temes de la llengua, ha demostrat abastament la seva aportació única, bàsica i imprescindible a la integració dels alumnes de i a Catalunya i per extensió, ha estat una aportació fonamental per a la integració de les famílies nouvingudes. I, per tant, un instrument essencial de cohesió social.

Però al marge dels temes lingüístics, la LOMCE significa un retorn al passat ideològicament i socialment, un anacronisme legislatiu i una visió absolutament recentralitzadora. Al llarg dels anys, a Catalunya hem anat consolidant un model educatiu basat en els principis d’una escola catalana, pública, gratuïta, integradora, diversa, democràtica, participativa i compensadora de desigualtats. El socialistes entenem l’educació com un procés al llarg de tota la vida, on l’infant és el centre de l’acció pedagògica, i el mestre un guia i acompanyant del procés d’aprenentatge. Un aprenentatge que no només es produeix a l’escola, perquè el fet educatiu es produeix tant en l’escola com en el conjunt de la societat.

La LOMCE trenca amb aquest model que hem anat construint les institucions, la comunitat educativa i el conjunt de la societat. Perquè el model del PP és una altra societat, on s’incrementa la diferència entre els que tenen més i els que menys tenen, i aquesta diferència, la fan palesa en el sistema educatiu que volen impulsar, més segregador, on la igualtat d’oportunitats és diferent per als alumnes que tenen més dificultats, on l’escola pública deixa de ser una escola compensadora d’aquestes desigualtats.

Retallant l’educació i traient recursos al sistema educatiu públic, el que estan fent, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, és retallant el futur del nostre país i d’Espanya. No cal doncs, insistir en el conjunt de retallades aplicades a Catalunya, perquè després de les retallades, amb la reforma del PP, el que pretenen és el canvi de model educatiu i social.

Altres aspectes de caire social del sistema educatiu també es veuen afectats, com l’escassa rellevància que l’esborrany de reforma atorga als consell escolars i la participació de les famílies. Des de 1985, amb la LODE el nostre sistema educatiu s’ha basat en un principi de participació de tota la comunitat educativa, fet que queda diluït en la nova proposta.

Des del PSC defensarem allà on calgui un model educatiu basat en l’equitat, la cohesió i la igualtat d’oportunitats, recuperant la funció compensadora de desigualtats que exercia l’escola i continuarem enfortint llaços i ponts amb la comunitat educativa per fer aquest front comú davant una reforma que pretén un canvi en la nostra societat on s’incrementen les diferències entre els que més tenen i qui més necessitats té. I ho farem a Catalunya i, amb el PSOE, en el conjunt de l’Estat. També posarem el nostre empeny en invertir el procés de retallades en l’ensenyament.

Xerrada “Els nostres estalvis”

L’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC) ha organitzat una xerrada sobre “Els nostres estalvis” dins del programa Gent Activa de la Regidoria de Serveis Socials. La xerrada serà el proper dimarts, 14 de maig, a les 18 hores, a la sala d’actes del Centre Cultural i serà oferida per un tècnic d’AICEC-ADICAE (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances).

En aquesta xerrada es donaran a conèixer els drets que té un consumidor en l’àmbit financer, els aspectes que s'han de tenir en compte a l'hora de tractar amb l'entitat financera, tant abans com després de contractar el producte bancari. També es donaran consells per prevenir problemes amb els estalvis i saber com reclamar sobre els productes financers, perdent la por a reclamar els drets que tenim com a consumidors.

El PSC demana la compareixença de la consellera Neus Munté perquè expliqui el model de Dependència català

Davant del desmantellament de la Llei anunciada pel govern del PP, Eva Granados reclama a la Generalitat que exerceixi les competències plenes en serveis socials i doni resposta als més de 160.000 dependents catalans i als 34.000 en llista d’espera

La portaveu socialista a la comissió de Benestar i Família, Eva Granados, ha demanat avui la compareixença de la consellera Neus Munté al Parlament de Catalunya perquè expliqui en quina situació quedaran els més de 160.000 persones dependents a Catalunya després de la retallada anunciada pel Govern del PP i detalli quin model de Dependència té el Govern català. Després que ahir Mariano Rajoy es comprometés davant la Unió Europa a una retallada de més de 1.000M€ en dependència per aquest any 2013, el que suposa pràcticament el desmantellament de la Llei, la diputada socialista creu que “ha arribat l’hora que la consellera Munté exerceixi les competències plenes en serveis socials i doni resposta a les més de 160.00 persones dependents que ja estan sent ateses a Catalunya i les més de 34.000 que estan en llista d’espera”.


“Quin és el model català de Dependència?”, s’ha preguntat Granados, perquè “el Govern de CiU fa més d’un any que anuncia que s’elaborarà una llei catalana i encara no en sabem res, mentre cada mes es perden més de 1.000 prestacions a casa nostra”. “En aquest Govern només hi trobem queixa i molt poca acció, la consellera es lamenta que el Govern d’Espanya envaeix competències i retalla però no exerceix l’autogovern i mentrestant no es dóna resposta a les necessitats dels catalans”.

“Les retallades anunciades al Plan Nacional de Reformas suposen un cop mortal per una llei de dependència maltractada pel Govern de Rajoy des que va arribar a La Moncloa”, ha afegit Granados, que ha apuntat que la mesura també preveu augmentar el copagament dels usuaris en dependència en un 5% per estalviar-se 339M€ segons les previsions. “A més d’incomplir els eixos fonamentals que defineixen la Llei de Dependència, el Govern fa cada cop més difícil a les famílies la possibilitat de cuidar i oferir una vida digna als seus familiars dependents”; “o Rajoy està enganyant a Brussel•les donant una xifra d’estalvi superior o pretén apujar als el copagament en molt més que un 5% i està mentint als ciutadans.” I és que per tal d’estalviar aquests 339 milions d’euros s’hauria d’augmentar l’aportació dels dependents al sistema fins el 50%.

Per la diputada socialista “aquestes retallades confirmen que el PP, lluny de treballar per a garantir la sostenibilitat del sistema, el que està fent és conduir-nos a una societat dual on sols podran accedir als serveis aquells que puguin pagar-ho” i ha subratllat que s’ha rebaixat la prestació econòmica dels cuidadors familiars un 15%, s’ha paralitzat la llei fins al 2015 per a dependents moderats i s’ha expulsat als cuidadors de la Seguretat Social.

“Des que el PP va aprovar les mesures de retallades al juliol de 2012, hem denunciat el desmantellament de la llei, l’expulsió de persones dependents del sistema i la paràlisi i manca de voluntat política vers les persones amb dependència del Govern de CiU, que ha originat que a Catalunya, de setembre a març, es sumin 34.502 persones a la llista d’espera per cobrar una prestació a la que tenen dret o per poder ser valorades i poder accedir al sistema”, ha argumentat Eva Granados.

“Demanem a la Generalitat que deixi de banda la passivitat demostrada fins ara i que garanteixi els drets de la ciutadania i el seu benestar i instem a CiU a que exigeixi al Govern de l’Estat que prengui les decisions dins el marc del Consell Territorial del Sistema per l’Autonomia i Atenció a la Dependència, reculi en les retallades i es comprometi en el seu finançament”, ha conclòs.

Font

El Gobierno rebaja las expectativas de los anuncios de reformas del 26 de abril

Rajoy prevé hacer retoques en la ley laboral pero no cambios de fondo

Cada vez que el Gobierno anuncia nuevas reformas, muchos se echan a temblar. Hasta ahora, siempre que ha utilizado ese eufemismo llegaban durísimos recortes. Sin embargo, el Gobierno se ha esforzado en los últimos días, y especialmente este miércoles en el Congreso, en público y sobre todo en privado, en bajar las expectativas de esos grandes anuncios previstos para el día 26 de abril. El Ejecutivo insiste en que el 26 no va a ser como el 11 de julio del año pasado. Entonces Mariano Rajoy anunció una subida del IVA de tres puntos, un recorte al sueldo de los funcionarios —les quitó la paga extra de Navidad— y otros ajustes. Pero ahora, y pese a la evidente presión de Bruselas, no estamos en esas.

Varios ministros aseguraban este miércoles en los pasillos del Congreso de los Diputados que en realidad, si la Comisión Europea concede como se espera un déficit del 6% para 2013, se puede llegar sin nuevos recortes. El Gobierno descarta subir el IVA este año —sobre 2014 nadie quiere hacer promesas— y se está resistiendo a tocar más las tres grandes partidas que supondrían un enorme coste político: pensiones, seguro de desempleo y sueldo de funcionarios.

¿Qué se hará entonces el Consejo de Ministros del viernes, 26 de abril? Según apuntan diversas fuentes gubernamentales, no habrá muchas sorpresas. En realidad se tratará de una enumeración de reformas pendientes, de objetivos y de plazos de ejecución, pero muchas de ellas sin más concreciones. El ejemplo más claro es el de las pensiones. El Ejecutivo está muy presionado por Bruselas desde el inicio de la legislatura. Sabe que se va a ver obligado a tocar las pensiones, al menos las del futuro. Ya ha endurecido la parcial y la anticipada.

El Gobierno de Mariano Rajoy está retrasando esta reforma de las pensiones para buscar el momento adecuado e intentar un pacto con los sindicatos, como el que logró José Luis Rodríguez Zapatero en 2011, y ahora ha creado un grupo para analizar la reforma. El día 26 solo se anunciará que esa medida está prevista pero sin concretar. En otras cuestiones polémicas, como la nueva vuelta de tuerca a la reforma laboral, el Gobierno también insiste en que habrá retoques pero no novedades de fondo, aunque esto siempre puede cambiar en el último minuto, como sucedió con la reforma laboral del año pasado, endurecida en el último momento sin avisar a los sindicatos.

De nuevo, como entonces, se repiten las discusiones entre Economía, más favorable a endurecer aún más la norma para impedir a los jueces echar abajo los ERE, y Trabajo, siempre más proclive al pacto con los sindicatos. Otras reformas que pide Bruselas y que no suponen específicamente recortes pero sí serán polémicas en sus respectivos sectores implican liberalizaciones de varios servicios profesionales. El equipo de Mariano Rajoy espera ahí una dura batalla con distintos gremios y también maniobra con cautela presionado por Bruselas.

El otro bloque, el más esperado, es el de los incentivos fiscales para los emprendedores. Hasta ahora el Gobierno se ha concentrado en subir impuestos y ha retrasado una de sus grandes promesas electorales. Ahora cree tener margen, aunque con impacto muy limitado, admiten en el Ejecutivo, porque Bruselas vigila, España está sometida a un procedimiento de reducción de déficit excesivo y no puede jugar mucho con bajadas de impuestos. El 26 se desvelará pues el misterio, pero el Ejecutivo ya trabaja para bajar el soufflé.

Fuente

Coses indignes

Ara fa uns dies el Consell de Ministres feia la proposta, que haurà de passar per les cambres, de modificar més d'un centenar de normatives i lleis que afecten els menors del país, i que han anomenat pla per a la infància. Hi destinaran més de 5.000 milions d'euros, i entre les mesures hi ha poder acollir menors de 3 anys amb caràcter d'urgència si estan desemparats i augmentar l'edat del consum d'alcohol dels 16 als 18 i l'edat per casar-se dels 14 als 16. Deixar-ho aquí seria demagògic, i pensar que els plans per a la infància posaran fi al risc d'exclusió de menors seria, per fer servir un símil simpàtic, infantil. Plans com aquest són necessaris, imprescindibles, hi afegiria. Però absolutament insuficients, i fins i tot propagandístics si amb les tisores retallem l'estabilitat paterna/materna. Els estudis sociològics subratllen cada cop amb més insistència el perill que hi ha en el desmantellament de l'estat del benestar, en les prestacions mínimes per als adults, a l'hora de traspassar la pobresa als menors, i fer-la crònica. Avui rebia un correu d'Unicef on es diu que la pobresa infantil a Espanya és de les més altes dels països industrialitzats. Només la superen les de Letònia, els EUA i Romania; per la qual cosa és evident que no existeix una relació directa entre el PIB per càpita i la protecció dels menors. I això sí que és indecent, immoral i indigne. La principal conclusió de l'informe Report Card número 11 és que la pobresa infantil en aquests països no és inevitable, sinó que és sensible a les polítiques i que determinats països protegeixen més bé que d'altres els infants més vulnerables. El 2010, Espanya es va comprometre davant de la UE a reduir en 250.000 el nombre d'infants en situació de pobresa fins al 2020, però el nombre de nens i nenes pobres continua augmentant. L'ONG inicia una recollida de signatures perquè es compleixin els compromisos adquirits en la lluita contra la pobresa infantil, a l'Estat i a Catalunya, que trobareu al web www.unicef.es.

Font

SOBRE LA REFORMA DE LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ I DE SUPORT A LA ILP DE RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

L’increment del nombre de persones i famílies que estan en situació de risc d’exclusió social degut a la pobresa econòmica té dos factors generadors clau: les dificultats per accedir o bé mantenir una ocupació i les dificultats per accedir o bé mantenir un habitatge. Es tracta d’un nou perfil de persones i famílies que s’han vist immerses en situacions de vulnerabilitat econòmica i que poden abocar el futur dels seus fills i filles a la pobresa i exclusió social.

La darrera enquesta de població activa (EPA) publicada el mes de gener presenta unes xifres més que preocupants per Catalunya , ja que el nombre d’aturats ha augmentat en 109.7000 persones en relació a l’any anterior, un 14,15% més, situant la taxa de desocupació en 23,94% amb un total de 885.100 desocupats. El nombre de llars amb tots els actius desocupats és de 266.800 i actualment hi ha 117.000 famílies sense cap ingrés.

L’Estatut de Catalunya en el seu article 24.3, estableix que “les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna”.

El 1990 es va establir el Programa Interdepartamental de Renda Mínima d’Inserció amb la finalitat de donar suport  econòmic per atendre les necessitats essencials a persones sense recursos i mentre se les preparava per a la seva inserció o reinserció social i laboral. Posteriorment, l’any 1997 es va donar rang de Llei al Programa.

Les reformes de la Llei 10/1997 de regulació de la Renda Mínima d’Inserció que ha realitzat el govern de CIU els anys 2011 i 2012 han deixat fora d’aquest Programa a moltes persones i famílies ja que s’han restringit les condicions per beneficiar-se’n, s’ha limitat la permanència en el programa i s’ha condicionat la prestació econòmica a que el Govern tingui disponibilitat pressupostària, entre altres modificacions.

Davant d’aquesta situació el Grup Parlamentari socialista va presentar el 31 de maig de 2012 al Parlament una proposició de Llei de reforma de la Renda Mínima d’Inserció, amb el clar objectiu de no deixar desassistit un amplíssim col·lectiu de persones que estan patint de manera més dramàtica la política de retallades exercides des del govern de CIU. Aquesta iniciativa va rebre els vots favorables, a més dels socialistes, del grup Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa, Esquerra Republicana de Catalunya, Ciutadans i Solidaritat, no va prosperar pels vots contraris de Convergència i Unió i el Partit Popular.

Professionals dels Serveis Socials, món local i entitats socials que treballen amb persones en risc d’exclusió demanen reiteradament al Govern de Catalunya que modifiqui la Renda Mínima d’Inserció per tal d’assegurar una rendes mínimes a les persones sense recursos econòmics.

Per aquest motiu el Grup parlamentari socialista ha presentat novament una proposició de llei amb la voluntat que sigui debatuda al Ple del Parlament el més aviat possible per tal de procedir urgentment a la reforma de la llei que permeti retornar el caràcter de dret subjectiu i que cap persona que reuneixi els requisits per accedir es quedi sense una prestació mínima i sense ajut en la seva inserció sociolaboral.

A més, actualment, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats bàsiques d’una gran part de la ciutadania catalana que amb independència de la seva situació social veuen com la manca de feina o de llar els aboca a una situació de precarietat econòmica que els condueix cap a l’exclusió social, representants de sindicats, partits polítics i entitats sense ànim de lucre impulsen una Iniciativa Legislativa Popular que té per objecte regular la Renda Garantida de Ciutadania per donar compliment al mandat de l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia i assegurar els mínims d’una vida digna a les persones o famílies que es troben en situació de pobresa. Aquesta iniciativa legislativa popular vol posar en l’agenda política i social el debat necessari al voltant d’una mínima garantia de rendes imprescindible per minvar el risc de ruptura  de la cohesió social.

Aquesta ILP Renda Garantida de Ciutadania té per objecte garantir que cap persona estigui per sota del llindar de la pobresa. En síntesi, el contingut de la proposició contempla la RGS com un dret universal no condicionat a disponibilitats pressupostàries ni a l’obligació de participar en accions d’inserció social i laboral. Es defineix com un dret subjectiu de caràcter individual però vinculat a la situació econòmica de la persona, i en el seu cas, del nucli familiar o de convivència. Es tracta d’una prestació econòmica de, com a màxim, 664 euros mensuals per dotze pagues. Els requisits per accedir al dret a cobrar la prestació econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania són: Tenir 18 o més anys, o ser menor emancipat, estar vivint legalment a Catalunya, tenir residència continuada a Catalunya durant un mínim de 12 mesos, no disposar d’ingressos econòmics  superiors als mínims garantits equivalents a la quantia de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (per l’any 2012, 664 euros mensuals per dotze pagues), durant com a mínim els 4 mesos anteriors a la sol·licitud. 

Per obtenir més informació fes click aquí