Coses indignes

Ara fa uns dies el Consell de Ministres feia la proposta, que haurà de passar per les cambres, de modificar més d'un centenar de normatives i lleis que afecten els menors del país, i que han anomenat pla per a la infància. Hi destinaran més de 5.000 milions d'euros, i entre les mesures hi ha poder acollir menors de 3 anys amb caràcter d'urgència si estan desemparats i augmentar l'edat del consum d'alcohol dels 16 als 18 i l'edat per casar-se dels 14 als 16. Deixar-ho aquí seria demagògic, i pensar que els plans per a la infància posaran fi al risc d'exclusió de menors seria, per fer servir un símil simpàtic, infantil. Plans com aquest són necessaris, imprescindibles, hi afegiria. Però absolutament insuficients, i fins i tot propagandístics si amb les tisores retallem l'estabilitat paterna/materna. Els estudis sociològics subratllen cada cop amb més insistència el perill que hi ha en el desmantellament de l'estat del benestar, en les prestacions mínimes per als adults, a l'hora de traspassar la pobresa als menors, i fer-la crònica. Avui rebia un correu d'Unicef on es diu que la pobresa infantil a Espanya és de les més altes dels països industrialitzats. Només la superen les de Letònia, els EUA i Romania; per la qual cosa és evident que no existeix una relació directa entre el PIB per càpita i la protecció dels menors. I això sí que és indecent, immoral i indigne. La principal conclusió de l'informe Report Card número 11 és que la pobresa infantil en aquests països no és inevitable, sinó que és sensible a les polítiques i que determinats països protegeixen més bé que d'altres els infants més vulnerables. El 2010, Espanya es va comprometre davant de la UE a reduir en 250.000 el nombre d'infants en situació de pobresa fins al 2020, però el nombre de nens i nenes pobres continua augmentant. L'ONG inicia una recollida de signatures perquè es compleixin els compromisos adquirits en la lluita contra la pobresa infantil, a l'Estat i a Catalunya, que trobareu al web www.unicef.es.

Font